Recentment estava comparant dos productes SOA amb un col·lega de la meva feina. Un dels productes era el de la nostra empresa: la SOA Suite d'Oracle contra un producte d'una altra empresa. Sense voler ser corporatiu, jo deia que l'altre producte no estava a l'alçada de la SOA Suite per una serie d'arguments com que no treballava amb XPATH, XMLs, no estava basat en estàndars oberts, l'interfície gràfica era poc eficient pel desenvolupament, etc. El meu company que és extranger em va respondre "Performance is all that matters to me". A partir d'aquí poc podíem discutir perque no teníem una comparativa de rendiment entre els productes i ell va afegir que per posicionar-se amb un o altre producte, li agradaria fer una comparació entre el nostre ESB i l'altre producte, veient el número de missatges que ambdós eren capaços de processar.
Llavors a partir d'aquí va continuar comparant SOAP contra REST, dient que el segon és molt més eficient perque no afegeix capçaleres innecessàries, etc.
La meva resposta va ser clara: no m'interessa un protocol d'ús general que no cobreixi el 100% dels casos. REST és més eficient que SOAP en el 90% dels usos, però no admet coses com la correlació, gestió de transaccions, asíncronía (ja només per aixó queda descartat ;-), etc. d'una manera estandaritzada.
Crec que en la història de la informàtica, quasi sempre han triomfat les solucions menys eficients en el rendiment però més estándars i capaces d'abordar un major nombre de problemes.
dimarts, 26 de febrer del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)